Farenheit 451

Direcció: François Truffaut.
Guió: François Truffaut i Jean-Louis Richard. Basat en la novel·la homònima de Ray Bradbury
Producció: Lewis M. Allen
Any: 1966. Color.
Duració: 112 min.Títol original: «Fahrenheit 451».
Principals intèrprets: Oskar Werner (Montag), Julie Christie (Linda/Clarisse), Cyril Cusack (El capità).
Música: Bernard Hermann


De les pel·lícules de Truffaut que he vist (ni totes, ni moltes), Farenheit 451 i El pequeño salvaje són, potser, algunes de les que més m’han agradat. De Farenheit 451 el primer que em vaig demanar va ser per què un cineasta com Truffaut havia volgut dur a la pantalla una novel·la de ciència ficció. Ara, després d’haver llegit alguns dels seus escrits sobre cinema, ho entenc una mica millor.

Des de petit, Truffaut havia buscat refugi en els llibres i en el cinema. El seu amor per la literatura compta amb un homenatge directe en Fahrenheit 451, on els seus textos preferits cremen sota el foc de la dictadura imaginària i la literatura apenes sobreviu en la memòria d'uns rodamóns que repeteixen a Maquiavelo, Poe, Bronte, Austen, Dafoe i altres. Truffaut declara en un dels seus escrits que a la pel·lícula els llibres havien de ser com personatges i que havien de rebre tractament com a tal, a nivell d’enquadraments i de plans.

François Truffaut va dur al cinema l’any 1966 la crònica distòpica de Ray Bradbury, Fahrenheit 451 (1953). Va ser la seva primera pel·lícula rodada en anglès i a color, i malgrat alguns problemes durant el rodatge (especialmente les desavinences amb Oscar Werner, l’actor principal) el resultat és un film de ciència ficció on es posen de manifest el més cinematogràfic dels suspenses i els més commovedors dels conflictes humans.

A pesar d’encabir-se dins del gènere de ciència ficció, Farenheit 451 no és un film de grans mitjans tècnics. Aquest fet concorda amb la visió cinematogràfica de Truffaut que considerava el cinema més com un acte de sentiments que de perícia tècnica.

El títol fa al·lusió a la temperatura a la qual crema el paper. Guy Montag és un bomber en una societat totalitària, alienada i freturosa d'esperança. Però el concepte de bomber és diferent en aquest món; els bombers es dediquen a detectar l'existència de llibres en llars per a cremar-los, amb la finalitat que els llibres no corrompin als ciutadans amb filosofies i formes de pensar distintes a l'actual. Es tracta duna crítica al totalitarisme i a l’ideal de felicitat absoluta en el sentit que aquesta va en contra dels mateixos sentiments humans.

Montag té una vida avorrida, amb una dona (Linda) que està més pendent de la televisió (d'estil gran-germà) que de la seva família veritable. Viu en un món irreal, on no cal pensar en res, marcat pel consum de tranquil·litzants. La inquietud latent que pateix Montag comença a esvair-se quan coneix Clarisse que pertany a una família mal vista, uns “antisocials”. El seu pecat social és no posseir una pantalla i no viure “per a la televisió” i plantejar-se una vida més enllà dels paràmetres moralmente acceptats. Una família que gaudeix llegint i preservant llibres de la destrucció i que participa activamente de la “resistència” formada per ciutadans lectors.

L'evolució que sofreix Montag després de la trobada amb Clarisse li duu a llegir llibres de poemes, llibres de filosofia i fins i tot la Bíblia. Conscient que el que està fent és il·legal i pot ser descobert per la seva dona i pel seu astut cap, ell mateix es va convertint en “un antisocial”, amb el suport de Clarisse. A partir d'aquí comença una prodigiosa persecució de la Llei, desembocant en un final insuperable que homenatja els llibres i posseïx una gran bellesa en consagrar la figura dels “hommes livres”.

Farenheit 451 és una crítica al totalitarisme molt a l'estil de la novel·la 1984 de George Orwell. Cal enmarcar la seva temàtica en els anys seixanta, un periode marcat per un intens interès social per les ideologies i el seu poder com a moldejadores d'un futur proper. Potser no és un dels films més celebrat de Truffaut però sí és una obra molt interessant, entretinguda, creativa i intrigant.